Reflexió sobre la personalització digital: llums i ombres

En totes les quedades amb amistats o familiars sorgeixen comentaris sobre algun video, meme o publicació vista recentment i sembla que quan pensem en internet creiem que tothom veu el mateix contingut. Però la realitat és que gran part del que veiem a la xarxa està personalitzat. Els algoritmes de plataformes com Google, YouTube o les xarxes socials analitzen el nostre comportament i ens mostren continguts que creuen que ens poden interessar. Segur que no soc la única que ha estat parlant d’un tema concret amb algú, després ha entrat a Instagram i li han aparescut recomanacions de videos d’aquest mateix tema!

Això té una relació directa amb el nostre PLE, perquè moltes de les eines que utilitzem per aprendre funcionen d’aquesta manera. En el meu cas, per exemple, utilitzo YouTube per veure continguts educatius o tutorials, i sovint la plataforma em recomana vídeos relacionats amb els temes que he buscat abans. D’una banda, això pot ser positiu perquè facilita trobar recursos que poden ampliar el meu entorn d’aprenentatge.

Tot i així, aquesta personalització també pot tenir alguns riscos. En la seva xerrada TED, Eli Pariser (2011) parla del concepte de “bombolla de filtres” i també hi fa menció Sampedro (2018) sota el nom “càmeres d’eco”, fent referència al fet que els algoritmes tendeixen a mostrar-nos informació similar a la que ja consumim. Això pot fer que acabem veient sempre el mateix tipus de contingut o les mateixes perspectives. En el context de l’aprenentatge, això pot limitar la diversitat d’informació que arriba al nostre PLE i especialment diria que la qualitat del nostre aprenentatge, ja que ens interessa apropar-nos als objectes d’estudi des d’una perspectiva amplia, des de diverses fonts i punts de vista i així generar coneixement crític i amb fonament.

A més, tal com explica Ortoll (2022), la tecnologia no és neutra. Darrere de moltes plataformes digitals hi ha grans empreses tecnològiques que gestionen enormes quantitats de dades. Cada vegada que utilitzem una xarxa social, un cercador o qualsevol servei digital, estem generant dades que poden ser utilitzades per personalitzar continguts o per altres finalitats. Això també forma part del que es coneix com la nostra identitat digital (Ortoll, 2022), que es construeix a partir de les nostres interaccions a internet. Personalment, aquest és un tema sobre el qual rumio molt últimament i que em fa parar-me a pensar detingudament abans de decidir quina part de mi comparteixo a internet.

En definitiva, veig llums i ombres en la personalització dels serveis digitals. D’una banda pot ser una eina útil per facilitar l’accés a informació rellevant i d’interès, però també pot limitar la nostra visió del món si no en som conscients. 



Bibliografia:

  •  Pariser, Eli (2011) Cuidado con la burbuja de filtros en la red [Video en línia] TED https://www.ted.com/talks/eli_pariser_beware_online_filter_bubbles?language=es
  • Sampedro, Víctor (2018, 18 de maig) Quimeras y mito digital [entrada de blog Dietética digital https://dieteticadigital.net/quimeras-y-mito-digital
  • Ortoll, Eva (2021) Conceptes clau en inclusió, exclusió i capacitació digital [recurs d’aprenentatge] Apartat 1: Perspectives de la societat de la informació. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) http://dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu/conceptes-claus/
  • Comentaris

    Entrades populars d'aquest blog

    Les polítiques públiques i la necessitat de digitalitzar-ho tot!

    La meva primera publicació! Els PLEs